CARACTERÍSTIQUES DEL PART

El part pot definir-se com el període caracteritzat per la presència de contraccions uterines regulars i doloroses, acompanyades d'un aplanament i una dilatació cervical evident i progressiva i que acaba amb la sortida fetal a l'exterior del claustre matern.

El part comprèn quatre estadis o períodes, que en defineixen el progrés, des del seu inici, fins a les primeres hores del puerperi:

• Estadi 1 o període de dilatació: interval entre l'inici del part i la dilatació cervical completa
• Estadi 2 o període expulsiu: interval entre la dilatació cervical completa i la sortida fetal
• Estadi 3 o període del deslliurament: interval entre la sortida fetal i l'expulsió de la placenta
• Estadi 4 o període postdeslliurament: interval entre l'expulsió placentària i l'estabilització materna definitiva

El progrés del part, des del seu inici fins a la sortida fetal és determinat també per nombrosos factors, entre els quals cal destacar:

• Edat – Paritat – Trets antropomètrics de l’embarassada
• Ruptura prematura de membranes
• Intensitat, qualitat i coordinació de contractilitat uterina
• Resistència que presenta el coll uterí a l’hora d’estirar i dilatar
• Capacitat de les forces auxiliars expulsives (reflex d’espoderaments)
• Resistència que presenta el sòl pelvià a la distensió provocada pel descens fetal
• Mida i ubicació fetal
• Característiques anatòmiques de la pelvis materna
• Tipus de part (espontani o induït)
• Maneig obstètric i/o anestèsic

Un part normal exigeix una bona concordança entre la mida fetal i les dimensions de la pelvis materna, així com una relació adequada entre les contraccions uterines i el grau de dilatació de l’orifici uterí.

Les parets òssies de la pelvis constitueixen l’anomenat canal ossi del part i s’hi distingeixen tres parts fonamentals: l’espai de l’estret superior, el centre de la pelvis o pelvis mitjà i l’espai de l’estret inferior. A la pràctica, la valoració de les dimensions pèlviques es fa mitjançant la determinació dels diàmetres anterioposterior transvers dels estrets superior i mitjà. La relació entre aquests diàmetres i la cefalometria ecogràfica fetal (dimensions fetals) permet orientar la conducta obstètrica que cal seguir en el part.