Origen espinal

Síndromes

Lumbàlgia
Lumbociatàlgia

Hernia discal
Espondilolistesis
Discopatía degenerativa
Estenosis foraminal
Estenosis de canal
Artrosis de las articulaciones vertebrales posteriores
Síndrome postlaminectomía
Radiculopatía
Otras causas

Dolor a la part baixa de l’esquena. Procés benigne i autolimitat en la majoria dels casos. Si s’irradia cap a l’extremitat inferior la denominem lumbociatàlgia. La seva persistència, després de quatre setmanes de tractament, obliga a una avaluació radiològica. Si s’acompanya de pèrdua de força a l’extremitat o trastorns a la sensibilitat, aquesta avaluació pren un caràcter urgent. Els diagnòstics que es poden establir de manera més freqüent són:

Hèrnia discal: Sortida de material que normalment es troba a l’interior del disc cap a les estructures adjacents. El nivell en què es produeix i l’existència o no de contacte o compressió de les arrels adjacents determinarà la intensitat i la localització de la simptomatologia (imatge 1) (imatge 2)
Discopatia degenerativa: El disc intervertebral es deshidrata, i pot fissurar-se i originar dolor(imatge 3)
Espondilolistesi: Consisteix en el desplaçament d’una vèrtebra sobre una altra, generalment a causa d’alteracions secundàries a l’artrosi de les estructures òssies i lligamentoses del raquis (imatge 4)
Estenosi foraminal – estenosi de canal: Consisteix en la disminució de l’espai pel qual ha de passar una arrel (estenosi foraminal) o el conjunt de les arrels que encara no han sortit del canal raquidi (estenosi de canal). Aquesta disminució d’espai es deu, en la majoria de casos, al creixement anormal de l’os que es produeix en el procés degeneratiu que coneixem com a artrosi. En molts casos s’associen altres factors, com hèrnies o protrusions discals, hipertròfies lligamentoses que amb la modificació de l’estructura òssia condicionen aquesta disminució de calibre (imatge 5)
Artrosi de les articulacions vertebrals posteriors: Les articulacions vertebrals posteriors són responsables directes o contribueixen a un bon nombre de lumbàlgies. La seva funció anatòmica fa que se sobrecarreguin amb determinats exercicis, hàbits posturals o quan el procés degeneratiu iniciat en el disc redueix l’altura de l’espai intervertebral (imatge 6)
Síndrome postlaminectomia: S’anomena així o síndrome de cirurgia fallida d’esquena el dolor lumbar o radicular que persisteix o apareix després d’una intervenció quirúrgica a la columna vertebral. Les causes poden ser múltiples (reaparició d’una hèrnia, fibrosi epidural, inestabilitat secundària, etc.) (imatge 7)
Radiculopatia: Qualsevol dels processos esmentats poden originar una lesió persistent malgrat el tractament en una arrel nerviosa. El dolor afectarà el territori de distribució de l’arrel afectada.
Altres causes: El dolor lumbar irradiat o no pot tenir l’origen en processos inflamatoris, infecciosos o cancerosos que l’avaluació clínica i les exploracions complementàries han de descartar.

Cervicàlgia
Cervicobraquiàlgia

Hèrnia discal
Discopatia degenerativa
Estenosi foraminal
Estenosi de canal
Artrosi de les articulacions vertebrals posteriors

Dolor al coll i a la part alta de l’esquena. El terme braquiàlgia indica que el dolor s’estén cap al braç i pot arribar fins a la mà. Tot i que moltes vegades l’origen és muscular, la persistència de la cervicàlgia o l’existència d’irradiació al braç aconsellen l’exploració radiològica. L’existència de pèrdua de força o sensibilitat confereixen grau d’urgència a aquesta exploració.Els diagnòstics que es poden evocar són pràcticament els mateixos que a nivell lumbar (imatge 8).

Síndromes regionals

Lumbàlgia
Cervicàlgia
Dorsàlgia
Dolor facial

Ciàtica
Síndrome miofascial
Síndrome del piriforme
Síndrome del psoes i del quadrat lumbar

La sobrecàrrega muscular, un traumatisme, poden desencadenar un procés de contractura de bandes musculars, que l’estrès ajuda a perpetuar. Aquestes contractures regionals es caracteritzen pels anomenats punts trigger, que podem tocar i que desencadenen dolor referit en pressionar-los. El quadre dolorós dependrà del territori afectat. A vegades aquesta contractura afecta músculs que provoquen quadres més específics, com les lumbociàtiques secundàries a les contractures del quadre lumbar, el piriforme o el psoes.

Fibromiàlgia

La fibromiàlgia és un quadre de dolor generalitzat la causa de la qual es desconeix. Al dolor de tipus muscular, s’hi afegeixen gairebé invariablement fatiga, trastorns del somni, ansietat i depressió. Per al diagnòstic s’utilitzen els criteris de l’American College of Rheumatology (1990), que són els següents:

Història de dolor generalitzat present durant més de 3 mesos.

DEFINICIÓ: es considera dolor crònic generalitzat quan:
*És present a cada costat del cos.
*És present per sobre i per sota de la cintura.

També hi ha dolor a l’esquelet axial (cervicals, dorsals, lumbars i paret toràcica anterior).

Dolor a la pressió digital en 11 dels 18 punts definits (en exercir una pressió equivalent a 4 kg de pes, aquests punts sensibles són exageradament dolorosos.

Fig. 1. Punts dolorosos de la fibromiàlgia

Más informació: www.fibromialgia-cat.org/

Origen nerviós

Neuropatia diabètica

Neuropatia isquèmica

Neuràlgia postherpètica

Membre fantasma

Dolor postamputació

Neuràlgia del trigemin

Altres neuràlgies

Meràlgia parestèsica

Neuropatia postraumàtica

Neuropaties per atrapament

El dolor pot originar-se en el teixit nerviós en nombroses circumstàncies.

En la diabetis i en la vasculopatia perifèrica la vascularització del nervi queda afectat. El dolor sol ser distal i bilateral (en guant o en mitjó).

En altres casos l’atrapament del nervi es produeix quan passa per algun passadís anatòmic que certes modificacions osteoligamentoses o musculars han estret, com passa amb la síndrome del túnel carpià o la meràlgia parestèsica.

Una lesió mínima en el transcurs d’un acte quirúrgic o una extracció dental poden provocar dolor originat en el nervi danyat.

A vegades és una infecció viral com l’herpes zòster la que pot danyar les terminacions i fibres nervioses en el territori afectat, en què persisteix dolor després de la resolució de l’episodi agut (imatge 9)

La neuràlgia del trigemin és la més coneguda de les neuràlgies i un dels processos que més interfereixen amb la vida del pacient que la pateix. La compressió nerviosa per l’artèria cerebel·lar superior quan surt del tronc cerebral n’és la causa més comuna . (imatge 10)

Dolor mantingut pel sistema simpàtic

Síndrome regional complexa tipus I (algodistròfia, distròfia simpàtica reflexa, atròfia de Sudek)

Síndrome regional complexa tipus II (causàlgia)

Síndrome dolor pèlvic crònic, proctàlgia i vulvodínia crònica

La IASP (www.iasp-pain.org) va acordar agrupar una sèrie de diagnòstics caracteritzats per dolor, limitació de la mobilitat i trastorns dels teixits adjacents que ocorren en pacients sense lesió prèvia o de manera desproporcionada a aquesta lesió. Aquests diagnòstics: algodistròfia, Sudek, distròfia simpàtica reflexa s’agrupen com a síndrome regional complexa tipus I. La síndrome regional complexa tipus II substitueix el diagnòstic de causàlgia i es defineix pels mateixos símptomes i signes, però amb l’antecedent d’una lesió nerviosa important. Tot i que s’ha discutit, se segueix considerant que en aquesta patologia està implicat el sistema nerviós simpàtic. La participació del sistema simpàtic també se sospita en la síndrome de dolor pèlvic crònic (imatge 11)

Cefalees

Cefalea per tensió

Cefalea cervicogènica

Migranya

Cefalea arraïmada

Hemicrània paroxística

Hemicrània contínua

Cefalees secundàries

La cefalea o mal de cap és un altre dels símptomes universalment coneguts. En la majoria dels casos són benignes i s’associen a processos virals, transgressions dietètiques, manca de son, etc. La persistència o la intensitat elevada s’haurien de sotmetre a consulta. Els qui pateixen una cefalea crònica han de consultar si es produeixen canvis en les seves característiques. Tot i que no existeixen tractaments definitius per a les cefalees cròniques, és possible gairebé sempre minimitzar-ne l’impacte sobre la vida dels pacients que les pateixen.

www.achenet.org

Dolor oncològic

En la seva evolució el càncer o les seqüeles dels seus tractaments poden provocar dolor. Els símptomes i la seva localització varien en funció del tipus de tumor. L’existència d’analgèsics opioides d’alliberament perllongat facilita el control del dolor en aquests pacients, però a vegades la seva intensitat o l’excés d’efectes secundaris dels fàrmacs aconsellen la utilització d’altres mitjans (bloqueigs neurolítics, termocoagulació per radiofreqüència, sistemes implantables d’administració contínua epidural o intratecal.) La Clínica del Dolor pot oferir aquestes alternatives als pacients que les requereixen.