C.2 Unitat de Reanimació

La Unitat de Reanimació i Medicina Intensiva (URMI) consta de 6 llits, i es manté oberta les 24 hores. És independent pel que fa a ubicació i concepte de la Unitat de Vigilància Intensiva (UVI) situada a l'àrea quirúrgica.

L’URMI preveu la supervisió hemodinàmica i metabòlica del pacient, el seguiment del procés postquirúrgic en si, i el tractament del dolor postoperatori. El nombre d’intervencions quirúrgiques que es fan amb anestèsia locoregional és cada vegada més gran, però les cures postanestèsiques han de ser semblants a les que reben els pacients sotmesos a anestèsia general pel que fa al grau de monitorització i vigilància postoperatòries.

Els criteris d’ingrés a valorar són l’agressivitat de la intervenció quirúrgica en si mateixa, la patologia preoperatòria del pacient i la intensitat del dolor postoperatori, factors que impedeixen que el pacient segueixi un règim de controls habituals de planta.

En el moment de l’ingrés s’obre la història clínica del pacient amb els antecedents mèdico-quirúrgics rellevants, la cirurgia a la qual s’ha sotmès, el motiu de l’ingrés, l’exploració clínica i els controls i terapèutiques prescrites. La infermera valora l’estat postanestèsic segons la puntuació de l’escala d’Aldrete, que es torna a calcular cada 15-30 minuts, per tal de documentar la millora o el deteriorament del pacient. En pacients neurològics es fa servir l’escala de Glasgow i el control pupil·lar.

La monitorització rutinària de l’URMI inclou patró i freqüència respiratoris, ECG, pressió arterial, temperatura, oximetria del pols, diüresi i balanç hidroelectrolític.

En presència de patologia prèvia important i/o cirurgia agressiva, es fan controls més invasius com ara pressió arterial directa, diüresi horària, PVC i/o PCP.

Es posa l’accent sobretot en el control de la hipotèrmia i els tremolors. Els pacients postquirúrgics es troben sotmesos a un risc d’hipotèrmia per la seva exposició en quiròfan a temperatures baixes, a intervencions amb abdomen i/o tòrax oberts, a la infusió de líquids i/o transfusions hemàtiques, al rentatge amb solucions desinfectants fredes i a l’anestèsia. Aquest control es duu a terme amb mantes tèrmiques, humidificadors escalfats i/o petites dosis de dolantina endovenosa.

El control analític bàsic d'ingrés inclou hemograma, coagulació, funció renal, ionogama, glucèmia i generalment gasometria arterial. Posteriorment s'individualitzen els controls que cal seguir, com per exemple:

1. En la diabetis mellitus, es controla la glucèmia cada hora ajustant la teràpia a les xifres d'aquella, ja sigui amb insulina subcutània o endovenosa en perfusió contínua.
2. El control de la natrèmia es realitza sistemàticament després de tècniques en les quals hi pot haver reabsorció hídrica important (histeroscòpia, reseccions transuretrals) o pot aparèixer una síndrome de SIADH (neurocirurgia hipofisària).
3. El control de la calcèmia es practica sempre després de la cirurgia de tiroides/paratiroides
4. El control de la magnasèmia i dels reflexos osteotendinosos es practiquen de manera rutinària cada 12/24 hores en les pacients sota tractament amb sulfat de magnesi (preeclàmpsia/eclàmpsia).

Quant a les teràpies prescrites, la profilaxi antitrombòtica, antiemètica i antibiòtica s'aplica sempre que la condició del pacient i/o la cirurgia a la qual ha estat sotmesa ho aconselli així. El dolor postoperatori es tracta de manera agressiva d'acord amb els protocols assistencials del Departament; en nombroses ocasions aquest tractament s'inicia ja en quiròfan per mitjà de catèters epidurals, plexuals o perifèrics col·locats abans de la intervenció (vegeu la Figura a tall d'exemple).

El balanç hidroelectrolític i la volèmia es controlen de manera rigorosa per mitjà de l’exploració física i analítiques seriades; en general, només es transfonen els pacients amb Hb ≤ 7 g/dl i/o inestabilitat hemodinàmica atribuïble a la hipovolèmia.

La fisioteràpia respiratòria precoç és crucial per evitar complicacions pulmonars postoperatòries, com atelèctasis, pneumònies i hipoxèmia sobre i es prescriu rutinàriament en pacients de risc (EPOC, obesos, fumadors, SAOS) i/o després laparotomies d’abdomen superior o toracotomies.

Per últim, si la condició del pacient i/o la natura de la intervenció ho aconsellen així, s’instaura una nutrició parenteral precoç amb les calories i grams de nitrogen adequats a cada cas.

Al llarg de l'any 2005 han ingressat a la Unitat 300 pacients, desglossats de la manera següent, segons el tipus d'especialitat quirúrgica:
 45% traumatologia
 19% cirurgia general
 13% ginecologia
 10% urologia
 9% obstetrícia
 2% neurocirurgia
 1% vascular
 1% ORL

Cal destacar que cap d'aquests pacients no ha presentat cap mena de complicació greu durant la seva estada a la Unitat.